Aloma es va tancar a la seva cambra i es va recolzar a l'ampit de la finestra.El cel encara no era ben negre.Hi havia ombres més fosques en el cor dels arbres.Brillava la primera estrella, molt blanca.Les cases a penes es veien, una mica esborrades entre la foscor, amb un llumet groc de tant en tant, i la nit semblava que respirés.Li havia vingut una mica de tristesa. Es va estrènyer el pit amb els braços i va posar el cap al cantell de la paret. S'hauria quedat allí molta estona si hagués tingut algú al costat que li hagués besat la cara, les mans, el dit que s'havia tallat feia dies i que encara li feia mal. Sentia obscurament la poesia pobra de la seva casa, del seu carrer, d'aquelles estrelles petites que anaven sortint. Era un llanguiment dolç a tot el cos, amb la frescor de la paret a la galta.
Aloma,Mercè Rodoreda
Precios text.
ResponderEliminar:)
t'estimo molt.